divendres, 6 d’abril de 2012

Que bé s'està de vacances. Segon i Tercer Dia

Ara arribo a casa després d'una nit de juerga, són les vuit i mitja i no tinc son. Segueixo pensant que s'està molt bé de vacances. A veure... dijous, que seria el segon dia de vacances, va ser molt guai perquè ens vàrem retrobar els sis humanistes, i això sempre dona per molt.

Em vaig despertar i vaig anar ampliant la playlist al grooveshark del sonar2012. Escoltant les noves incorporacions anunciades, hi ha molta cosa bona, de fet estic super il·lusionat perquè fa uns vuit o nou anys que no hi vaig, i aquest any m'he decidit anar perquè estic una mica en contra del primaverasound i del seu cartell impecable. No se... ja us explicaré tot això en un altre post. La cosa és que dijous sant va ser un dia tranquil... d'escoltar música, escombrar una mica, tocar trompeta, algo de guitarra, estendre roba dins perquè plou, mires les notícies, café... etc... ja sabeu com va un dia d'aquests.

Per la tarda vaig tornar a sants i ens vàrem trobar els sis humanistes i el petit. Unes pizzes boníssimes i les xerrades infinites. La Carme va establir quatre moments típics de les trobades pel que far a xapa i xerrada:

1. Primer moment de formalitats i anècdotes
2. Les anècdotes acaben portant al moment escatològic
3. De l'ecatologia sempre passem a la profunditat i als dubtes existencials
4. Finalment acabem parlant de música

De fet es va proposar fer unes 24 hores de xapa. Igual que es fan les 24 hores de fungol o de petanca, fer unes 24 hores parlant. De fet, amb el Josep hem estat a prop de fer les 24 hores més d'una nit de farra.
Marxem cadascú a casa seva amb el pet i propostes per una nova trobada.

Dormim.

Divendres la Carme té festa. Decidim quedar-nos a casa en plan perracos. Preparo uns macarrons a la matricciana, mengem al sofà, i ens quedem dormits. La Carme no sé quina peli vol veure, jo em torno a quedar dormit i em desperto amb el telenotícies vespre. Preparo més pasta amb tot el que hi ha per la nevera. Sopem i seguim apalancats. M'envia un wassa una tia que vaig conèixer una nit de festa per si vull sortir. Em fa cosa, però al final surto. Hem quedat a un bar de heavits que hi ha prop de paral·lel, va amb una amiga i ja porten mig pet, jo encara m'estic treient les lleganyes.

Osti quina crack, no la deixen entrar al Sidecar perquè es veu que la va liar parda fa poc i la tenen fixada. Proposo anar al Marula i acabem allà després d'uns quants xupitos i cubatas per varius puestus. Mentre elles ballen i parlen amb gent jo ballo com un loco. Tenia ganes de bona música. Joder, que la setmana passada vaig anar al bikini, i allò era molt feo, merda de música que t'hi cagues. Dues sales i dues merdes enormes.... Seguim bebent i desapereixent els uns dels altres, sortim i tenim converses de persones que no es coneixen molt, també mola. El no saber que dir, aquella situació rara de, osti he de dir alguna cosa?... Entre pakis, negres, roses i anells de llum a la plaça reial. Ens despedim.

Tiro cap al metro de Jaume I. Estic bé... vaig a gust, no he pres ninguna droga a part de l'alcohol però em sento molt bé. Sortir per la nit em carrega d'energia, la Carme diu que no sóc normal, que no pot ser que arribi a casa pels matins amb tanta energia. (de veritat que no em foto coca ni res, és una mena de satisfacció i ja està) Mentre fumo un cigarro prop del metro ve una negra enorme i em proposa fer-me una mamada. De fet em diu: "yo te la chupo rico". Em quedo amb aquella cara de "no, lo siento". Como que lo siento? Que vol dir això Raül? Que sientes? No sé... al final la tia em respecte bastant em demana un cigarro i li dic que no tengo fuego i marxa.

És veritat, "no tengo fuego", només surto a ballar i a beure, el folleteo no entra en les meves noches locas. Tot i que a vegades s'em giri un ull cap a l'infern.