diumenge, 6 de juny del 2010

Els 30 de la crisis

Avui, llegint el periodico, he vist que la nova responsable d'economia d'aquest diari, Olga noseque, va néixer al 1976. Em quedo pensant una estona... i m'adono que les persones que comencen a fer coses a la vida s'apropen perillosament a la meva edat. Aquest agost faig els 30, i de moment no sóc director de ninguna cosa. De fet, no vull ser director de res, perquè de la manera que soc seria incapaç, però... no se nois, algo no? Treballo en un magatzem des dels 18 i no té pinta de canviar res. A vegades em cabreja pensar que m'estic convertint en el meu encarregat, acabaré sent com ell...???

L'altre dia, en un impulso d'aquests de "vaig a buscar feina" , vaig obrir l'infojobs o una pàgina d'aquestes, i de totes les possibilitats de feina, no sabia ni on cony picar, al final vaig decidirme per picar a logistica (el que tota la vida ha sigut mozo de almacén) i efectivament totes les ofertes eren d'aixó, de mozzo de almacén. Vaig apagar l'rdenador i vaig anar a dormir. I penses, la feina tampoc és tant important tiu, tens una novieta guai, uns amics, una familia, uns bons àpats, concerts, no ets drogadicte, (bueno una mica alcoholic), no tens deutes... no se... comences a pensar en les coses bones...

A vegades penso, ostia la vida em va bé, només em passa algo (algo=malalt, familia xunga, dolores, fins la polla del curro...) Us faré una formula:

V=10-X

vida=V
algo xungo = X

Doncs m'adono que la X és sempre variable i que a vegades conviuen varies X, però només li dono importancia a una. M'enteneu?... no se si m'explico. Però aqui ho deixo.

4 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Ostres! A vegades quan no tenim problemes greus, ens comencem a plantejar el nostre "estatus" i menjar-nos el coco., aleshores o bé pensem positivament, o ens amarguem i lamentem.
...en el teu cas ho saps fér com cal. Et felicito!

Agnès Setrill. ha dit...

Per cert, la fórmula, és brutal!
:-)

El Gordo Cabrón ha dit...

jejeje... és exactamente la meva filosofía de vida, bé de fet una mica canviada.

per mi: v = 5+N-X

on N son coses guais, perque sense coses guays la vida es un 5

Me ha molao lo de la novieta guay... jo tinc una dona molona i una filla chula. :)

En realitat la feina és una cosa més només i, si no es chunga, si no es lo peor, ja pots estar content, pq allò q importa realment es la novieta, los cortaos, el vermutito, el partidet dels dilluns i tot això.

El Gordo Cabrón ha dit...

pero això quan tens una ratxa d'aquelles de:

· en el curro me ha abroncao
· un perro ha violado a mi gata
· a mi hija no la invitan a cumpleaños
· llevo dos semanas sin ir al cine
· no hacen más que realities por la tele

un passa pel pont del besós i es pregunta si flotaria o no.